Avui és l’aniversari de la Jumbo. No és el dia que va néixer, que no el sabem, però sí el dia que va canviar la seva vida i també la nostra. La nostra, a millor. La seva, m’imagino que també.
Encara recordo com si fos ahir com em vaig posar de pesada insistint i insistint que “AQUELLA” havia de ser la “MEVA” gossa i que si al dia següent anava a la gossera i no la trobava se’m partiria el cor.
Vam comprar la caseta (bé, equivaldria a un xalet, com a mínim), el pinso, el collar, la corretja el dissabte a última hora a corre cuita i ens vam presentar a la gossera abans que l’obrissin, com les iaies i altres especímens fan cua el dia d’inici de les rebaixes a ElCorteInglés.
Amor a primera vista. Jo d’ella, perquè ella de mi… no gaire (per no dir gens).
Avui celebrem que fa 4 anys vam adoptar la gossa més poruga i lletja de la gossera de Barcelona. Potser la majoria creureu que la Jumbo va tenir sort en anar a parar a una família com la nostra. Jo crec que vam ser nosaltres els afortunats en trobar-la.
Aquest any he fet el tortell de Reis i ha quedat espectacular!
…mmmmMMmmmMMmmMmmmmm…!
Com vaig fer 1kg de massa (sóc exagerada per tot) em va donar per fer dos tortells: un per la nit del 5 de gener i un per la tarda del 6. El primer de crema i el segon de nata.
Vaig utilitzar la recepta de brioix d’un blog (salvapanaderia) i vaig modificar els ingredients. Vaig apuntar-me com els havia modificat… però per desgràcia, recollint vaig llençar el paper. Vaja.
Feliç Tortell de Reis
Si la fava tu hi has trobat paga el tortell sens recança
i no perdis l’esperança, seràs un ser afortunat.
I si t’hi surt la figureta, no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei, d’aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria; formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell, en pau i franca harmonia.
Per cert: fer el tortell i que em toqui la fava diu poc a favor meu, no?
Antes era sólo “diplomada universitaria en enfermería”… ahora soy, además, post-graduada!
Ahora, a seguir con el máster y el TGS… así iré coleccionando cartulinas DIN-A3 firmadas por el Rey de Ejjpaña (caríssimas, por cierto) que espero que algún día me sirvan para conseguir un trabajo lo más compatible y parecido posible con mis ideales laborales. Por pedir, que no quede, no?
Es decir, “milagros, a Lourdes”.
“Si lo llego a saber, me opero las tetas en lugar de hacer un máster“.
Yo, a este paso, me puedo operar la nariz, las tetas, hacer una liposucción, un lifting (aunque sólo tenga una arruga en la frente… sí! ya tengo mi primera arruga, qué fuerrrte!)…
Un any més arribem al Nadal i aquí teniu la postal de Nadal que correspon a aquest any. Les retallades també han afectat al Nadal i tot el que l’envolta, així que pocs afortunats i afortunades tindran la versió impresa.
Esperem que l’any que ve tot torni a la normalitat!
Un petó gegant a tots i totes!
* Podeu veure la postal de Nadal del 2010 fent click aquí!
Com uns groupies, el Carles i jo vam anar a veure Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien a Sant Andreu. Volíem portar unes cartolines retallades en forma de bigoti vermell però al final no va poder ser, ja que una servidora va arribar tard del mercat medieval de Vic (on per cert, vam trobar unes retencions llarguíssimes. Moraleja: la propera vegada anirem amb tren).
Un concert preciós, com a mínim el que vam veure, i un molt bon final: “L’últim petó”.
Vam comprar-nos els discs (feia molt que no em comprava cap CD…) i vam esperar-los perquè ens els signés… Et voilà!
Vam parlar una estona amb ella: em va sorprendre perquè és petitona i moníssima (les fotos no li fan justícia, és molt més guapa al natural), una mica tímida, riallera, … un encant.
“- Adéu-siau i fins que ens trobem-, digué tan alegrement com sabé.
- No et reconeixeria una altra vegada si ens trobem. (…) Ets exactament igual a la resta de la gent.”
Avui hem tingut un dia de platja perfecte: sol, bona temperatura, bona companyia, una llarga caminata, l’aigua del mar fresqueta… IDEAL.
Hem anat amb tren fins a Catalunya, hem baixat fins a la Barceloneta i hem recorregut la platja de la Barceloneta fins a Selva de Mar. Allà, hem agafat Bac de Roda i hem arribat a Sant Andreu on ens esperava un dinar a base de fesolets de Santa Pau.
Per rematar-ho: migdiada + Cocktail a la Sexta3. I, ara, a la nit, a un sopar veneçolà.
M’encanten els divendres lliures!
— * Actualització 26/12: He penjat unes quantes fotos al Picasa! (que per cert, el tenia molt abandonat)
—
Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que ens mena
algun matí ignorat en una ruta antiga
i per això us llanceu ardidament
a la follia d’estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil i feu miques
l’àmfora que servava el vell perfum,
per aspirar-ne d’un sol cop
tota la intensitat dominadora
Actualització:
He trobat una foto d’un arròs amb crosta que va preparar el mateix Dani fa temps… i s’assemblen força! Mooola! L’únic que ell diu que em va pujar poc la crosta i jo li vaig confessar que vaig tirar menys ou perquè em semblava massa calòric… i temia un “linxament” per part de la meva família…
Tot i així, estic contenta amb el resultat!
