Today I feel like… “Magpie”…

“Seven for a secret”

Desitgeu-me sort, perquè aquesta nit venen els Reis i potser se’n recorden de mi…

Magpie a Youtube i Spotify

Una altra persona que marxa de la Seu. Et trobarem molt a faltar, jo sobretot. Al final ens vam quedar tots amb ganes de paella. En fin, és la vida.
Avui hem fet dinar de comiat i m’has tornat “Adiós Chunky Rice“, un llibre que a mi em va robar el cor. Molt adequat per a acomiadaments.

- Eres como una plantita que ya no cabe en su maceta y tiene que trasplantarse para seguir creciendo… ¿Tengo razón?
- Sí. Pero no quiero dejarte atrás. Quiero llevarte conmigo. ¡Escápate conmigo!
- No puedo. Este es mi sitio.

- No. Basta de lágrimas. Al menos mientras estemos juntos.
Me conformaría con un cuento antes de dormir.

El divendres un amic de l’Eladi inaugura botiga d’electricitat… i jo com a freak detallista que sóc, em vaig inspirar passejant per la Seu i li vaig comprar una tonteria; un gat de la sort d’aquests daurats dels xinos que mou el braç amunt i avall, avall i amunt (piedra, papel y tijera!).
És una horterada molt freak, però té el seu significat i simbolisme… que a mi personalment m’agrada… veurem quan li doni quina cara farà, per això!
El significat ja l’havia llegit al llibre “Un geek en Japón” però com el tenen segrestat, vaig preguntar-li a Mr. Google perquè em confirmés si el que pensava era o no cert. I sí, vaig encertar. A continuació teniu l’explicació, del blog Cuentos Chinos, traduïda al català… porque yo lo valgo!

El gat de la sort

El gat de la sort, conegut a Xina com “zhao cai mao”, és un personatge habitual als restaurants xinesos.. La seva traducció literal és “el gat que atrau la riquesa”.
És originari de Japó. El seu nom en japonès és “el gat que dóna la benvinguda”. En molts establiments nipons hi ha un, perquè els japonesos són extremadament supersticiosos, sobretot els comerciants.

Segons quina pota aixequi, té un o altre significat; si té la pota dreta aixecada, ajuda a atraure els diners. Si pel contrari, la que té aixecada és l’esquerra, ajuda a atraure clients… que en el fons és el mateix. Jo li he comprat el que té la mà esquerra alçada (no hi havia per escollir).

Hi ha gats de la sort de molts colors. El més popular és el daurat, que atrau els diners. El blanc atrau la felicitat, el negre foragita els mals esperits i el vermell manté les plagues allunyades.

Aprofitant que ahir nevava molt, vaig treure el felí de la caixa i vaig fer unes fotos del gat amb la neu del balcó… per immortalitzar el moment!

Sona: Ponyo on the Cliff by the Sea.
Va ser sortir de la feina, encendre el cotxe i començar a sonar el track 1 de la banda sonora mentre treia el pam de neu que cobria el pobre Clio… i entrar al cotxe, començar a conduir i escoltar el meravellós track 2. Màgia pura.

Sí, sí. Així de clar ho dic. I a mi què que hagi guanyat el Barça? Me n’alegro, si hagués de triar algun equip triaria el Barça (suposo que gairebé com a llegat cultural que rebo de la meva família i amics en general i de l’esperit de barcelonina que encara no acabo d’oblidar)… però exagerar tant com perquè es pari Ejpanya? Com perquè el partit s’ajorni un dia perquè coincideixi amb les eleccions al Parlament de Catalunya?

Realment, aquest país fa pena. L’opi del poble. Qui té crisi tenint el futbol ben interessant i calent?
A mi el Barça aquesta nit no m’ha donat cap bona vetllada, al contrari, perquè segur que sóc aquí per culpa seva. Són les 03.30h del matí i estic aquí sentint com ronquen els pacients des del mostrador quan m’agradaria estar al llitet dormint i somiant amb ovelletes.

En fi. Ce’st la vie!

Bona nit! Després d’una nit de feina, toca anar a dormir. Abans, però, em toca complir amb la Jumbo: toca la seva volta matutina. Així que… bon dia, matiners!

Sona: Juerga Catalana (Bona nit), d’Albert Pla. Versió Youtube o Spotify.

- Paso 1: dormir las horas que tocan.
- Paso 2: no quejarse (tanto).
- Paso 3: hablar, comunicarse.
- Paso 4: buscar soluciones.
- Paso 5: ponerlas en práctica.
- Paso 6: aprender de todo lo pasado.
- Paso 7: reírse de todo lo pasado.
- Paso 8: disfrutar.

Otros pasos intermedios:

- Hacer el currículum. Imprimirlo varias veces. Enviarlos. (y tener suerte).
- Pasear más rato con Jumbo.
- Estudiar (más y mejor).

Yes, we can! (Just do it!)

(visto en Kirai)

“Aprender sobre el cambio nos enseña a tener esperanza. Porque el cambio está dentro de la naturaleza de las cosas, nada es fijo, ni siquiera nuestra identidad. No importa lo mala que sea la situación actual, todo es posible. Podemos hacer cualquier cosa que queramos, podemos crear cualquier mundo en el que queramos vivir y podemos convertirnos en cualquier que queramos ser.”

Ayer fui a pasear con mis padres y Jumbo y vi un grafiti que ponía “conformarse es sobrevivir“. Ahora mismo, creo que me conformo y que sobrevivo. No es suficiente, por ahora.

Ce’st fini.

S’han acabat les vacances i malgrat intento ajornar la tornada a la realitat, ja la tinc a sobre, revolotejant pel meu cap. Què hi farem, no? Demà faré alguna loteria (aviam si així no cal que dimecres torni a treballar…). En fi, em consolo sabent que, com a mínim, tinc a la “chien inspiradora” al meu costat, que ja la trobava a faltar! (ella a mi no… estava a casa dels pares com una marquesa!).

“Fuera del perro, el libro es el mejor amigo del hombre. Dentro del perro, quizá esté muy oscuro para leer…”(Groucho Marx)

Tengo insomnio.
Hace dos horas que debería estar durmiendo. Trabajar de noche me altera a todos los niveles. Es curioso, pero cuando Jumbo duerme bajo mi cama descanso mejor… así que le diré que venga a taparme como en el anuncio de Dormidina y se quede a mi lado hasta que me duerma… a ver si lo consigo.