I aquesta és l’entrega de febrer! M’encanta aquesta foto… és molt tendra!

Avui és l’aniversari de la Jumbo. No és el dia que va néixer, que no el sabem, però sí el dia que va canviar la seva vida i també la nostra. La nostra, a millor. La seva, m’imagino que també.
Encara recordo com si fos ahir com em vaig posar de pesada insistint i insistint que “AQUELLA” havia de ser la “MEVA” gossa i que si al dia següent anava a la gossera i no la trobava se’m partiria el cor.
Vam comprar la caseta (bé, equivaldria a un xalet, com a mínim), el pinso, el collar, la corretja el dissabte a última hora a corre cuita i ens vam presentar a la gossera abans que l’obrissin, com les iaies i altres especímens fan cua el dia d’inici de les rebaixes a ElCorteInglés.

Amor a primera vista. Jo d’ella, perquè ella de mi… no gaire (per no dir gens).

Avui celebrem que fa 4 anys vam adoptar la gossa més poruga i lletja de la gossera de Barcelona. Potser la majoria creureu que la Jumbo va tenir sort en anar a parar a una família com la nostra. Jo crec que vam ser nosaltres els afortunats en trobar-la.

Felicitats, Monstruita!

Aquest any també he fet calendari. Mensual, per això! I la setmana comença correctament en dilluns i no en diumenge, com l’any passat!

Així doncs, sense més preàmbuls, la primera entrega: GENER.

Un any més arribem al Nadal i aquí teniu la postal de Nadal que correspon a aquest any. Les retallades també han afectat al Nadal i tot el que l’envolta, així que pocs afortunats i afortunades tindran la versió impresa.
Esperem que l’any que ve tot torni a la normalitat!
Un petó gegant a tots i totes!

* Podeu veure la postal de Nadal del 2010 fent click aquí!

Avui hem tingut un dia de platja perfecte: sol, bona temperatura, bona companyia, una llarga caminata, l’aigua del mar fresqueta… IDEAL.
Hem anat amb tren fins a Catalunya, hem baixat fins a la Barceloneta i hem recorregut la platja de la Barceloneta fins a Selva de Mar. Allà, hem agafat Bac de Roda i hem arribat a Sant Andreu on ens esperava un dinar a base de fesolets de Santa Pau.
Per rematar-ho: migdiada + Cocktail a la Sexta3. I, ara, a la nit, a un sopar veneçolà.
M’encanten els divendres lliures!

—
* Actualització 26/12: He penjat unes quantes fotos al Picasa! (que per cert, el tenia molt abandonat)
—

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que ens mena
algun matí ignorat en una ruta antiga
i per això us llanceu ardidament
a la follia d’estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil i feu miques
l’àmfora que servava el vell perfum,
per aspirar-ne d’un sol cop
tota la intensitat dominadora

i qui sap si morir després de la prova.

Miquel Martí i Pol

Ara acabo d’adonar-me que ja porto més de 100 posts en el blog! Concretament, aquesta és l’entrada 105. Com va dir algú famós i molt més sabi que jo (del qual o de la qual, no recordo el nom):

“l’univers està format per històries, no d’àtoms“.

Moltes gràcies per acompanyar-nos en la nostra!

M’ha agradat molt el dibuix que ha publicat avui el nostre estimat Dallas Clayton. Me’n vaig a dormir (ara que són les dues del matí i he acabat i entregat el segon dels tres treballs de la UOC de la setmana…) amb un somriure, imaginant-me amb tendresa l’Ós i el Gat que no parlaven el mateix idioma i seien junts a mirar el cel, on ells volaven amb els ocells, imaginant-se el futur sense dir una sola paraula.
Em recorden a la Jumbo i al Bicho quan dormen junts.

(… i per a mostra, un botó. Foto feta avui: qualitat horrorosa, ja ho sé, però per estar feta amb el mòbil i poca llum, trobo que no està tan malament…)

He trobat una llibreta on hi escribia fragments de llibres, poesies i frases… l’he oberta per una pàgina triada a l’atzar i ha aparegut aquest fragment de l’Orlando de la Virginia Woolf.

El geni sembla que funciona com el far, que envia ara un raig i després no en torna a enviar cap durant un temps; només que el geni és molt més capriciós en les seves manifestacions i pot brillar sis o set vegades en successions ràpides (…) i després apagar-se en la fosca durant un any o sempre. Per tant, és impossible orientar-se amb els raigs d’un geni, i es diu que, mentre dura la tongada de fosca, els homes genials són exactament igual que els altres.

M’encanta el nou anunci de Decathlon. Em recorda els hiverns a Arfa: molt de fred fora (alguns dies nevat i tot), una nit estrellada, la llar de foc, la manta, el projector, les pel·lícules… i jo escalfant-me els peus mentre li tocava la panxulina a la Jumbo.

A youtube el teniu disponible, juntament amb els making of: l’ós, els llops i l’òliba (duren 30 segons aproximadament cadascun).

Todos necesitamos calor.