I aquesta és l’entrega de febrer! M’encanta aquesta foto… és molt tendra!

Avui és l’aniversari de la Jumbo. No és el dia que va néixer, que no el sabem, però sí el dia que va canviar la seva vida i també la nostra. La nostra, a millor. La seva, m’imagino que també.
Encara recordo com si fos ahir com em vaig posar de pesada insistint i insistint que “AQUELLA” havia de ser la “MEVA” gossa i que si al dia següent anava a la gossera i no la trobava se’m partiria el cor.
Vam comprar la caseta (bé, equivaldria a un xalet, com a mínim), el pinso, el collar, la corretja el dissabte a última hora a corre cuita i ens vam presentar a la gossera abans que l’obrissin, com les iaies i altres especímens fan cua el dia d’inici de les rebaixes a ElCorteInglés.

Amor a primera vista. Jo d’ella, perquè ella de mi… no gaire (per no dir gens).

Avui celebrem que fa 4 anys vam adoptar la gossa més poruga i lletja de la gossera de Barcelona. Potser la majoria creureu que la Jumbo va tenir sort en anar a parar a una família com la nostra. Jo crec que vam ser nosaltres els afortunats en trobar-la.

Felicitats, Monstruita!

Aquest any he fet el tortell de Reis i ha quedat espectacular!

…mmmmMMmmmMMmmMmmmmm…!

Com vaig fer 1kg de massa (sóc exagerada per tot) em va donar per fer dos tortells: un per la nit del 5 de gener i un per la tarda del 6. El primer de crema i el segon de nata.

Vaig utilitzar la recepta de brioix d’un blog (salvapanaderia) i vaig modificar els ingredients. Vaig apuntar-me com els havia modificat… però per desgràcia, recollint vaig llençar el paper. Vaja.

Feliç Tortell de Reis

Si la fava tu hi has trobat paga el tortell sens recança
i no perdis l’esperança, seràs un ser afortunat.

Tradició, sana alegria; formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell, en pau i franca harmonia.

Per cert: fer el tortell i que em toqui la fava diu poc a favor meu, no?

Aquest any també he fet calendari. Mensual, per això! I la setmana comença correctament en dilluns i no en diumenge, com l’any passat!

Així doncs, sense més preàmbuls, la primera entrega: GENER.

Un any més arribem al Nadal i aquí teniu la postal de Nadal que correspon a aquest any. Les retallades també han afectat al Nadal i tot el que l’envolta, així que pocs afortunats i afortunades tindran la versió impresa.
Esperem que l’any que ve tot torni a la normalitat!
Un petó gegant a tots i totes!

* Podeu veure la postal de Nadal del 2010 fent click aquí!

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que ens mena
algun matí ignorat en una ruta antiga
i per això us llanceu ardidament
a la follia d’estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil i feu miques
l’àmfora que servava el vell perfum,
per aspirar-ne d’un sol cop
tota la intensitat dominadora

i qui sap si morir després de la prova.

Miquel Martí i Pol

Tenir un amic alacantí significa que li pots demanar mil i una receptes d’arròs… i més si és un cuiner excel·lent!
Així que em vaig atrevir, vaig utilitzar la meva família com a conillets d’índies i vaig preparar la meva versió de l’arròs amb costra, amb un resultat prou bo.
(S’ha de dir que ells no confiaven gaire, perquè tenien el telèfon i la publicitat del Telepizza al costat…)

ARRÒS AMB CROSTA (by Daniel Aracil)

Ingredients per a 4 persones:
- 2 cuixes de pollastre desossades.
- 4 salsitxes
- 1 carcassa de pollastre
- 1 dau de brou de pollastre
- Colorant
- 8 ous (dos per persona)
- 4 llonganisses vermelles (com que no en vaig trobar, jo vaig posar xistorra)
- 4 “morcilles” de ceba
- Api i carlota
- 2 tomàquets ratllats
- Canyella
- Ratlladura de llimona
- Julivert
- Sal
- Arròs
* Es necessita una cassola una mica alta perquè al pujar la crosta no se surti.

Preparació:

Amb els ossos, les verdures, el dau de caldo, la sal i el colorant es prepara un brou. No cal que sigui molt, ja que aquest arròs hi ha que posar-li la meitat de brou que a la resta.
* Jo vaig aprofitar i vaig fer caldo per fer sopa i per a fer l’arròs, pel que no li vaig posar ni el dau de caldo ni el colorant…
S’encén el foc a 250º amb el calor per dalt i baix perquè vagi prenent la temperatura. Les cuixes de pollastre es tallen a trossets, petits, “de bocado”. Se salen i es fregeixen a la paella. Mentrestant, es va tallant cada salsitxa i llonganissa en 4 o 5 trossos, millor amb tisora. Es fregeixen i conforme es van fent els ingredients, es posen a la cassola.
Es mesura 1/2 part de brou per una part d’arròs i s’afegeix a la cassola. Es posa la cassola a foc molt baix. El foc s’anirà pujant de mica en mica.
Si l’oli està molt brut, es filtra, i el l’utilitzem per sofregir el tomàquet. Se li donen unes voltes i se li afegeix el colorant o n sobre de “el paellero”.
* Jo vaig fer el sofregit amb ceba, també.
Quan el tomàquet està casi fregit, s’afegeix l’arròs i es sofregeix. En aquests moments, el caldo estarà calent i quan vagi a bullir, se li afegeix l’arròs i es reparteix uniformement. Les morcilles de ceba, sense pell i tallades, es reparteixen sobre l’arròs (submergides en el caldo). Es baixa el gas a mig foc perquè bulli “no muy arrebatado” (hi ha expressions que no es poden ni s’haurien de traduir…). .
Ara comencem a comptar els 10 minuts inicials. Mentrestant, es posen els ous en un bol junt amb la sal, la canyella i la ratlladura de llimona. S’ha de batre molt poc, d’aquesta manera puja més la crosta.
Una vegada passats els 10 minuts, se li tira per sobre l’ou a l’arròs i es posa al forn uns altres 10 minuts més a 200-220ºC amb la calor només per sota.
Passats 10 minuts, punxem l’ou amb un ganivet per veure si està fet: el ganivet haurà de sortir net. Si no ho està, se li pot posar el grill uns minuts.
Passat aquest temps, es treu del forn i es deixa reposar 5 minuts abans de servir.
Els temps depenen molt del tipus d’aigua i de l’arròs.

Voilà!

Ara acabo d’adonar-me que ja porto més de 100 posts en el blog! Concretament, aquesta és l’entrada 105. Com va dir algú famós i molt més sabi que jo (del qual o de la qual, no recordo el nom):

“l’univers està format per històries, no d’àtoms“.

Moltes gràcies per acompanyar-nos en la nostra!

M’ha agradat molt el dibuix que ha publicat avui el nostre estimat Dallas Clayton. Me’n vaig a dormir (ara que són les dues del matí i he acabat i entregat el segon dels tres treballs de la UOC de la setmana…) amb un somriure, imaginant-me amb tendresa l’Ós i el Gat que no parlaven el mateix idioma i seien junts a mirar el cel, on ells volaven amb els ocells, imaginant-se el futur sense dir una sola paraula.
Em recorden a la Jumbo i al Bicho quan dormen junts.

(… i per a mostra, un botó. Foto feta avui: qualitat horrorosa, ja ho sé, però per estar feta amb el mòbil i poca llum, trobo que no està tan malament…)

Des d’aquest blog, reneguem de Halloween i donem total recolzament a la Castanyada. És més, ens vam atrevir a celebrar-la amb la família: panellets, castanyes i moniatos (i Águila Roja a la TV… què trist…!).

Sona: Requiem de Mozart. Avui és Tots Sants, quina música millor?
Cortesia de CaixaTV, el podem gaudir sencer a Youtube: