El amor.
¿Cómo amar sin poseer?
¿Cómo dejar que te quieran sin que te falte el aire?
Amar es un pretexto para adueñarse del otro,
para volverlo tu esclavo,
para transformar su vida en tu vida,
¿cómo amar sin pedir nada a cambio, sin necesitar nada a cambio?

Aquest any he fet el tortell de Reis i ha quedat espectacular!

…mmmmMMmmmMMmmMmmmmm…!

Com vaig fer 1kg de massa (sóc exagerada per tot) em va donar per fer dos tortells: un per la nit del 5 de gener i un per la tarda del 6. El primer de crema i el segon de nata.

Vaig utilitzar la recepta de brioix d’un blog (salvapanaderia) i vaig modificar els ingredients. Vaig apuntar-me com els havia modificat… però per desgràcia, recollint vaig llençar el paper. Vaja.

Feliç Tortell de Reis

Si la fava tu hi has trobat paga el tortell sens recança
i no perdis l’esperança, seràs un ser afortunat.

Tradició, sana alegria; formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell, en pau i franca harmonia.

Per cert: fer el tortell i que em toqui la fava diu poc a favor meu, no?

Antes era sólo “diplomada universitaria en enfermería”… ahora soy, además, post-graduada!
Ahora, a seguir con el máster y el TGS… así iré coleccionando cartulinas DIN-A3 firmadas por el Rey de Ejjpaña (caríssimas, por cierto) que espero que algún día me sirvan para conseguir un trabajo lo más compatible y parecido posible con mis ideales laborales. Por pedir, que no quede, no?

Es decir, “milagros, a Lourdes”.

“Si lo llego a saber, me opero las tetas en lugar de hacer un máster“.

Yo, a este paso, me puedo operar la nariz, las tetas, hacer una liposucción, un lifting (aunque sólo tenga una arruga en la frente… sí! ya tengo mi primera arruga, qué fuerrrte!)…

Un any més arribem al Nadal i aquí teniu la postal de Nadal que correspon a aquest any. Les retallades també han afectat al Nadal i tot el que l’envolta, així que pocs afortunats i afortunades tindran la versió impresa.
Esperem que l’any que ve tot torni a la normalitat!
Un petó gegant a tots i totes!

* Podeu veure la postal de Nadal del 2010 fent click aquí!

“- Adéu-siau i fins que ens trobem-, digué tan alegrement com sabé.
- No et reconeixeria una altra vegada si ens trobem. (…) Ets exactament igual a la resta de la gent.”

A través de l’espill. Lewis Carroll.

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que ens mena
algun matí ignorat en una ruta antiga
i per això us llanceu ardidament
a la follia d’estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil i feu miques
l’àmfora que servava el vell perfum,
per aspirar-ne d’un sol cop
tota la intensitat dominadora

i qui sap si morir després de la prova.

Miquel Martí i Pol

Ara acabo d’adonar-me que ja porto més de 100 posts en el blog! Concretament, aquesta és l’entrada 105. Com va dir algú famós i molt més sabi que jo (del qual o de la qual, no recordo el nom):

“l’univers està format per històries, no d’àtoms“.

Moltes gràcies per acompanyar-nos en la nostra!

M’ha agradat molt el dibuix que ha publicat avui el nostre estimat Dallas Clayton. Me’n vaig a dormir (ara que són les dues del matí i he acabat i entregat el segon dels tres treballs de la UOC de la setmana…) amb un somriure, imaginant-me amb tendresa l’Ós i el Gat que no parlaven el mateix idioma i seien junts a mirar el cel, on ells volaven amb els ocells, imaginant-se el futur sense dir una sola paraula.
Em recorden a la Jumbo i al Bicho quan dormen junts.

(… i per a mostra, un botó. Foto feta avui: qualitat horrorosa, ja ho sé, però per estar feta amb el mòbil i poca llum, trobo que no està tan malament…)

Hay adúlteros de tarde y de mañana y de noche y de madrugada, de fin de semana y de día laborable. Los sitios en los que se consuma la infidelidad son de lo más variado también, desde apartamentos con olor a cebolla a hoteles de tercera, pasando por sótanos, automóviles, cuartuchos de fotocopiadoras o palacios. Y cada uno de estos lugares es como una burbuja en cuyo interior flotan dos personas que durante unas horas lograrán escapar a las determinaciones del espacio y del tiempo. Los adúlteros fornican, hablan, se pelean o lloran en el interior de un compartimento estanco al que lo único que llega de la realidad exterior es el oxígeno.

[ Fragmento del prólogo "Cuentos de adúlteros desorientados" de Juan José Millás. ]

Cuando la realidad supera la ficción y el surrealismo se vuelve tu inseparable compañero de viaje, realmente entiendes eso de que “lo único que llega de la realidad exterior es el oxígeno” (y no, no me refería en ningún caso al adulterio, avisados están).

He trobat una llibreta on hi escribia fragments de llibres, poesies i frases… l’he oberta per una pàgina triada a l’atzar i ha aparegut aquest fragment de l’Orlando de la Virginia Woolf.

El geni sembla que funciona com el far, que envia ara un raig i després no en torna a enviar cap durant un temps; només que el geni és molt més capriciós en les seves manifestacions i pot brillar sis o set vegades en successions ràpides (…) i després apagar-se en la fosca durant un any o sempre. Per tant, és impossible orientar-se amb els raigs d’un geni, i es diu que, mentre dura la tongada de fosca, els homes genials són exactament igual que els altres.